29.VII.08_ VIDA EN MARXA
Després de molts dies sense escriure, dedico mitja horeta a reprendre el bon costum. Des del dia 10 que vaig començar, la veritat és que m’han passat els dies molt ràpid. Ja m’he acostumat al ritme de la feina i la tinc per la mà, i m’agrada. Els primers dies van ser més durs perquè a més de fer la feina que tocava i ràpid, a sobre em feien molt mal els peus de les hores dreta amb les mateixes sabates. El problema va minvar quan vaig anar al podòleg i em vaig començar a acostumar a caminar i estar dreta unes 10 hores al dia. El primer pas era estar còmode amb les sabates i l’altre habituar-me al que era la feina en si. Un cop saps el que has de fer i saps que ho fas bé la feina passa a ser més simple i el fet d’anar a treballar no se’t fa pesat; saps el que hi ha, el que has de fer i és llavors quan pots gaudir del que fas sense haver d’estar pendent de tot. Els primers dies vas insegura perquè no domines res, no coneixes el personal i et sents observada i jutjada per tothom. Però has de treure la seguretat d’on no la tens, i més en aquesta feina, que el client ho nota; i d’aquestes experiències n’aprens molt. Penso que treballant de cara el públic acabes aprenent més psicologia i a ser més extravertida que el que és l’hostaleria en si. Al principi em tallava una mica el fet d’haver d’anar a la cartellera dels menús i dir alguna cosa a la gent que s’aturava perquè entressin al restaurant, és una cosa que jo mateixa odio que em facin, m’agrada llegir sense que ningú em digui res; i ara resulta que sóc jo la que ho faig. Com és la vida!! Tot i això, arriba un punt que ja no li dones importància i ets tu, és llavors quan pots parlar i passar-t’ho bé fent la feina.
Després d’un vespre que ens donen bastant canya, com sempre, recollim tota la terrassa i sopem. És un moment de tranquil·litat, es parla de la jornada, del jefe i de tonteries en general. I per acabar el dia anem a prendre alguna cosa al bar de sempre, Sa Clau, està a uns metres del restaurant al port mateix, té una terrassa molt agradable i posen jazz. Algun cop també han tocat jazz en directe, és un luxe poder tenir un lloc així tant a prop.