06.VII.08_ DIA DE REFLEXIÓ
Diumenge, en principi un dia sense pressió, no hi ha tants llocs oberts com la resta de dies, almenys a Ciutadella. Per tant, decideixo anar a connectar-me i intentar buscar feinetes per internet. D’ofertes n’hi ha però totes són a Mallorca o a Eivissa ja que es tracta de promocionar productes o festes i està encarat a zones molt turístiques. I és que una de les fames que té Menorca és precisament la tranquil·litat, si que té zones turístiques però mai no tindran la mateixa dinàmica i extensió com les que hi ha a les seves illes veïnes, atractives al turisme per la seva festa. La tranquil·litat per a mi és positiva, perquè considero que estem sotmesos a un ritme de vida que ens obliga a oblidar-la i de tant en tant s’ha de recuperar per posar les coses a lloc. Però com tot, també té la seva part negativa, en aquest cas la tranquil·litat implica en la meva situació, menys opcions de feina ja que hi ha menys demanda de personal.
A la tarda anem a es Grau, donem una volta pel poble i prenem una aigua en un bar únic: les taules estan situades a la mateixa sorra de la platja i sota uns arbres que projecten una ombra boníssima. A la nit sortim a sopar a un dels meus restaurants preferits: l’Oristano, pizzeria al costat de casa que és tot un problema el fet de decidir-se per un plat en concret perquè t’ho menjaries tot.